BALEARS: "EFECTE PAELLA" AMB UN "ASSASSÍ SILENCIÓS" RONDANT PELS AEROPORTS
El 2024 la calor va matar 237 persones, el 2,6% de la mortalitat total. Són la factura climàtica del "Tot pel Turisme".
Ahir, “Última Hora”, el diari més llegit de les Balears, ens sorprenia dedicant espai a la crisi climàtica en lloc de fer-ho amb els rècords de turistes. Feia servir dues expressions poc corrents en els mitjans convencionals: pateix un “efecte paella” mentre hi ronda un ”assassí silenciós”.
L’efecte paella deriva d’una anomalia tèrmica de +3ºC de màxima durant el mes de juny en curs sobre la mitjana habitual. Al mar, s’atenyen els 26 ºC, és a dir, bull com si fos agost però dos mesos abans. Al Puig Major, a 1.445 metres, la desviació és brutal: pateixen fins a +6 ºC des del mes de maig. Es confirma, doncs, el que diu la ciència: les Illes formen part d’una Mediterrània que s’escalfa més de pressa que la mitjana planetària, el mar està tornant-se un forn i les muntanyes pateixen l’escalfament en extrem.
“Última Hora” s’atrevia a parlar d’un “assassí silenciós” que s’activa en començar l’estiu. La calor va matar 237 persones l'any passat en tres mesos a les Illes, segons MACE, l’aplicació web alimentada per científics del CSIC que intenta fer llum sobre la mortalitat atribuïble a l’excés de calor. Equivalen ja a un 2,6% de totes les morts ocorregudes a l’arxipèlag l’any passat.
Hi ha aquí tot un camp de batalla perquè a escala global la ciència denuncia el desinterès de la majoria d’estats i organismes oficials per reconèixer la mortalitat ocasionada per la crisi climàtica. A Espanya, el MOMO, de l’Instituto de Salud Carlos III, comissionat pel Ministeri de Sanitat, a penes reconeix vuit (8) víctimes per calor a les Balears l’estiu passat…
L’ASSASSÍ EN SÈRIE: EL TURISME MASSIU ARRIBAT EN TRANSPORT AERI
Dissortadament, com és habitual, “Última Hora” invisibilitza qui és el vertader assassí d’aquestes 237 persones mortes. Les atribueix a la calor i punt. Hauria d’interessar perquè en la tremenda onada de calor del 2022 van ser 337. És el rècord fins ara.
El 2025 promet: en els primers dinou dies de juny ja portem 41 víctimes mortals.
Parlem clar. Tots els indicis sobre els crims porten a la insostenible petjada climàtica de les Balears, que supera de NOU (9) vegades la compatible amb la seguretat climàtica. És a dir, que no superi el 2100 un increment de +1,5 °C respecte al 1850-1900.
Si les Balears fossin un país independent, la seva petjada climàtica estaria entre les més elevades del món, només superat per estats com Austràlia, els EUA o Aràbia Saudita i, en tot cas, molt per sobre de la mitjana europea i catalana. De fet, la petjada climàtica illenca és un 80% superior a la d’un xinès i set vegades la d’una índia, per comparar amb els dos estats on viu un de cada tres humans.
Quan mirem quins sectors provoquen aquestes descomunals emissions contra la seguretat climàtica, a l’arxipèlag són claríssimes: segons Climate Trace, el transport representa pràcticament el 53% del total. Sis (6) cops més que tots els habitatges i oficines, incloent la part d’allotjament turístic.
Quan afinem per tipus de transport, el resultat és aquest:
En resum, el transport marítim representa el 39% de les emissions; l’aeri, el 36% i el trànsit de cotxes i camions el 25%. Però el diable està en un detall: les Illes van rebre 18,7 milions de turistes el 2024, el 82% internacionals (15,3 milions). Són uns 15 turistes per illenc i any. Més del 93% arriben per via aèria. El trànsit aeri va batre rècords també el 2024: 33,3 milions a l’aeroport de Palma, 9,0 m al d’Eivissa i 4,1 m al de Menorca. L’economia de les Illes està totalment enfocada a fer créixer cada cop més el nombre de visitants. És el catalitzador de l’enorme densitat de vehicles fòssils per 1.000 habitants i la importació massiva per via marítima d’aliments, materials de construcció i béns de consum.
De totes les modalitats de transport, agafar l’avió és l’opció més letal per al clima. Triar l’avió per un trajecte interior és set cops més car climàticament que prendre el tren i quatre cops més que volar entre dos estats europeus. També és dotze (12) vegades més lesiu per a la seguretat climàtica que arribar a les Illes en vaixell des de la Península.
Per tant, les morts per calor a les Illes són un dels bumerangs del creixement indefinit del nombre de turistes arribats massivament per via aèria. Qualsevol alternativa per protegir la seguretat climàtica implica reduir dràsticament el nombre d’arribades en avió, augmentar molt la quota de visitants en vaixell, així com desplegar trens i tramvies massivament a totes les Illes per reduir el trànsit terrestre fòssil. La resta són faves comptades: així que l’escalfament global es radicalitzi, les morts per calor de l’assassí turístic seran més insuportables.