CATALUNYA AMAGA L'ALT COST EN SALUT DE L'AIRE BRUT QUE RESPIREM
Tres trucs a l'estil Trump de la Generalitat i els ajuntaments perquè no ens queixem.
Tres anys després que el Tribunal de Justícia de la UE condemnés Espanya per la greu contaminació en zones com el Vallès o l’AMB1, l’aire que respirem continua amenaçant fortament la nostra salut i suposa un importantíssim cost sanitari. Malgrat això, la Generalitat i els ajuntaments fan servir trucs negacionistes que no tenen res a envejar als de Trump perquè no ens n’adonem. Les causes de la crisi climàtica i la contaminació atmosfèrica - principalment el transport i els processos industrials fòssils - estan íntimament entrellaçades. Inevitablement, protegir la nostra salut implicarà visibilitzar l’insostenible cost en contaminació a Catalunya. I començar a demanar responsabilitats a les autoritats a qui no importa la nostra salut, ja que continuen promovent el Quart Cinturó o les ampliacions aeroportuàries i viàries mentre protegeixen les indústries contaminants.
INDICIS CIENTÍFICS DE MOLTES MORTS ANUALS INVISIBILITZADES
Per adonar-nos de la magnitud de com la contaminació ens amenaça directament, tenim dos indicis científics. En primer lloc, un magnífic treball de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Al seu Rànquing de 1.000 ciutats europees per contaminació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’hauria pogut estalviar més de 3.000 morts ANUALS (2.215 decessos per PM2.5 i 1.554 per NO2) si les administracions haguessin fet respectar els nivells màxims de contaminants recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Això representaria més d’un 8% de totes les defuncions a l’àrea metropolitana2.
Per la seva banda, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) reflecteix en el seu darrer informe anual que un mínim de 1.300 barcelonins i barcelonines haurien mort prematurament per la contaminació. Representa també al voltant del 8% de les morts anuals.
“La població de Barcelona ha estat exposada a una mitjana anual de 14 μg/m 3 de PM2.5 i de 25 μg/m 3 d’NO2, uns valors molt per sobre del nivell guia de protecció de la salut de l’OMS (5 i 10 μg/m 3, respectivament). Els nivells d’NO2 són més elevats al centre de la ciutat, especialment al districte de l’Eixample, i a les grans vies de trànsit de la ciutat.”
(Informe 2024 d’Avaluació de la Qualitat de l’Aire de l’Agència de Salut Pública)
Cal tenir en compte que en ambdós casos només es tenen en compte dos gasos i que no disposem de cap estudi sobre les hospitalitzacions no mortals (cardiovasculars, mentals, respiratòries…) provocades pels alts índexs de contaminació en una AMB que concentra el 42% de la població de Catalunya en un 2% del territori. En absència de cap agència catalana de salut ambiental, tampoc no hi ha dades disponibles del conjunt del país. Per a Barcelona ciutat, l’ASPB assegura que el 2024 la contaminació va provocar 800 nous casos d’asma infantil i 130 nous càncers de pulmó.
Com avisa el servei de salut britànic, un factor que hauria de ser rellevant en la política de salut és l’extrema vulnerabilitat d’alguns col·lectius, com ara la gent gran, a la contaminació. Catalunya envelleix ràpidament: hi ha un 20% més de gent major de seixanta-cinc anys a casa nostra que fa una dècada. També haurien de ser especialment protegida la gent en barris pobres, les dones embarassades i els infants així com les persones amb problemes cardiovasculars i respiratoris.
TRUC 1: UN “ÍNDEX CATALÀ DE LA QUALITAT DE L’AIRE” PER TAPAR EL DE L’OMS
A casa nostra, les autoritats han preferit invisibilitzar el problema de la contaminació. Fer-hi front suposaria un canvi radical en favor del transport col·lectiu de persones i mercaderies i d’una indústria neta. És més fàcil maquillar la realitat a veure si no ens adonem de l’aire brut que respirem. S’usen trucs diversos per dissimular l’amenaça. Els principals semblen trets de la caixa d’eines de Donald Trump.
El primer va ser l’invent d’un pomposament anomenat “Índex català de la Qualitat de l’Aire”. Es va crear el 1995 i fa la feina bruta d’evitar la comparació amb l’únic que hauria de servir de referència, el de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Fixeu-vos en la diferència de llindars:
Índex català:
Com veieu, si la mitjana anual del màxim tolerable d’NO2 segons l’OMS és de 10 ug/m3 i el de PM2.5 de 5 ug/m3, amb l’índex català pots arribar a 90 ug/m3 de NO2 quan respires o a 20 ug/m3 de PM2.5. El resultat aparent és que la qualitat de l’aire és “raonablement bona” (sic). Això permet a la Generalitat fer màgia: a Mollet, una de les ciutats més contaminades de Catalunya, el dijous 8 de gener a les 7 h del matí l’aire respirat era “raonablement bo” tot i que multiplicava per gairebé sis el límit màxim recomanat per l’OMS d’NO2 i per dos i mig el de PM2.5. Guai, oi?
TRUC 2: UNA XARXA DE VIGILÀNCIA PER MAQUILLAR L’AIRE QUE RESPIREM
La segona eina de despistament col·lectiu és fer veure que tens una espaterrant “Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica”. La qüestió és que més de quaranta anys després que es creés el 19833, la xarxa a penes disposa de 102 punts de mesurament fixos de partícules contaminants i tres de mòbils en una Catalunya amb 947 municipis4. Allà on n’hi ha, no totes les estacions mesuren el mateix.
Si analitzem de quantes estacions disposen les cinc ciutats més poblades del país per saber com els afecten els dos contaminants analitzats per l’ISG al rànquing de 1.000 ciutats europees, els resultats són esborronadors:
L’extrem d’aquesta voluntat negacionista el constitueix Sabadell. La capital vallesana va crear una xarxa de sensors pròpia de vuit estacions amb una subvenció europea del 50% que subministrava dades en temps real. L’objectiu era completar les de l’estació de la Generalitat a la Gran Via, considerat el punt negre clau de la ciutat. La xarxa municipal va publicar dades entre l’1 de gener del 2023 i el 28 de febrer del 2025, en què va deixar de funcionar. Deu mesos després de la desactivació d’aquest servei públic, no se’n sap el motiu oficial de l’apagada. Possiblement té a veure amb aquestes dues gràfiques, que demostren que TOT Sabadell i no solament la Gran Via està permanentment contaminat5:
Com a resultat d’aquesta apagada tan oportuna, Sabadell torna a comptar ara amb només una estació de vigilància de la contaminació, la de la Generalitat. Gràcies al maquillatge de l’Índex Català de la Qualitat de l’Aire i els seus colors “happy”, dijous passat, a l’hora d’entrada a les escoles, la qualitat de l’aire a la Gran Via sabadellenca era “raonablement bona” i simbolitzada amb el color verd quant a NO2 tot i que multiplicava per set (!) el límit recomanat per l’OMS. I era un 60% més elevada que el màxim tolerable en PM2.5 segons l’organisme mundial de referència en salut. Li tocava un bonic color blau en aquest cas.
Com ha fet Trump amb multitud de serveis de supervisió ambiental i climàtica, el millor és suprimir la informació sobre els riscos. No fos que la ciutadania s’adonés que és assetjada quotidianament a tots els barris de Sabadell per una contaminació que provoca entre un 10 i un 15% de la mortalitat a la ciutat, entre 200 i 300 decessos l’any segons l’ISG. I menys quan l’alcaldia del PSC lluita activament per multiplicar la contaminació (i els gasos hivernacle!) amb la perllongació del Quart Cinturó des de Terrassa i cap a Castellar i Granollers.
TRUC 3: RECERCA ZERO EN CONTAMINACIÓ PERÒ PRESUMIR DE HUB BIOMÈDIC
Institucionalment, Catalunya ha apostat fortament per convertir-se en un hub biomèdic d’avantguarda arreu del món. És el cada cop més rellevant i conegut “ecosistema” de recerca BioCat. Al seu costat, disposem del moderníssim Barcelona Supercomputing Center, que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més grans d’Europa. Igualment, és notable l’existència de l’ICTA, l’Institut de Ciència i tecnologia Ambientals de la UAB, que pretén “empoderar la societat a través del coneixement científic per fer front als reptes socioambientals mundials”.
Dissortadament, cap d’aquestes tres potes en recerca al país ha generat un programa permanent sobre monitoratge de la qualitat de l’aire i l’impacte de la contaminació per la crema de combustibles fòssils en la salut de la nostra societat. El business lligats a la generació d’empreses emergents (“startups”) i patents s’emporta, per ara, de llarg, el gruix dels pressupostos i dels projectes. Crida molt l’atenció que el nostre país manqui, per exemple, d’un estudi dels costos humans i econòmics (en pressupostos de salut) de la contaminació atmosfèrica. A Île de France, una regió de més de 12 milions d’habitants que té com a centre París, ho han fet. Airparif, el seu observatori públic de la qualitat de l’aire, acaba de publicar un estudi extraordinari. Els resultats són impactants:
Un cost econòmic anual de 28.000 milions (26.000 directament en salut).
2.200 € per habitant i any
La contaminació de l’aire no solament mata (i molt) a Catalunya sinó que deu tenir també un cost molt rellevant en els pressupostos públics i la riquesa general tan considerables com a París i la seva conurbació. Tenint en compte que el nostre país té una població que equival a dos terços de la d’Île de France, podríem estar parlant d’un cost d’uns 18.000 milions anuals. Dit d’una altra manera, la contaminació que patim equival a un 6% del producte interior brut de Catalunya.
És hora de dir que ja n’hi ha prou. D’exigir als i les titulars a les institucions que la nostra salut és innegociable. Que no volem negacionistes casolans de la pol·lució a l’estil Trump perquè els convé per engalipar-nos amb contes fòssils tan irrespirables com el Quart Cinturó, les ampliacions dels aeroports, els ports i les autopistes. O els de la bondat d’indústries perillosíssimes per al nostre cos com les de Repsol o les del ciment.
La comparació és entre el rànquing de 1.000 ciutats europees fet per l’ISG, que està actualitzat a 2018, i el nombre de defuncions per al 2019 del Sistema d’Indicadors Metropolità de l’Institut Metròpoli de Barcelona.
Puig, Oriol; Soler, Montserrat; Cot, Joaquim; Vilaclara, Eliseu «La xarxa de vigilancia i previsió de la contaminació atmosfèrica de Catalunya» (pdf). Revista de Física, I r semestre 1994, pàg. 52-57.
Generalitat de Catalunya, Estat de la qualitat de l’aire a Catalunya. Anuari 2024.
Podeu ampliar la informació sobre Sabadell a la meva ponència en nom de l’ADENC al 4t Congrés sobre la Qualitat de l’Aire (octubre del 2025).