Imagineu un president que proposa ampliar la principal infraestructura de transport i econòmica del país sabent que en poques dècades s’inundarà periòdicament o quedarà submergida per l’augment del nivell del mar. Què en diríeu: és un ignorant o un negacionista? Doncs Catalunya està presidida ara per algú amb el títol de filosofia, que no té un pèl d’ignorant i que, malgrat això, pretén accelerar l’hecatombe climàtica i, de retruc, sacrificar encara més el benestar del país. Quins interessos amaga?
Estic fart de sentir dirigents del nostre entorn intentant justificar la seva negligència, després de les catàstrofes, al·legant que eren “imprevisibles”. El galifardeu del Mazón ha arribat a dir que la dana de l’Horta Sud era una “revolució hidrològica”. A Catalunya hi ha una catàstrofe cantada, que és la desaparició intermitent o permanent de l’aeroport del Prat per pluges o intrusió marina derivades totes dues de l’avenç de la crisi climàtica. Aquests dies n’han aparegut dos avisos molt rellevants. El president Illa i tota la classe política haurien de ser honestos i reconèixer que tenim un problema enorme: la principal porta d’entrada de Catalunya pot desaparèixer negada d’aquí a pocs anys.
L’aeroport del Prat al simulador “Sea Level Rise 3D Map”
Recentment, s’ha donat a conèixer una eina formidable perquè tothom pugui entendre en un moment què ens ve a sobre amb la pujada del nivell del mar arran de l’escalfament global. És el simulador “Sea Level Rise 3D” que ha creat l’enginyer informàtic Akihiko Kusanagi. Funciona com un Google Maps amb imatges renderitzades (és a dir, generades a partir de dades computacionals) del que impliquen les previsions d’augment del nivell del mar. Podem accedir-hi gratuïta i té codi obert: podem adaptar-lo a les nostres necessitats.
Anem a l’aeroport de la capital de Catalunya. Què en quedarà, de l’aeroport Josep Tarradellas, si el nivell del mar puja un metre durant aquest segle?
I si només creix mig metre?
Efectivament: el nostre país està a punt de perdre per inundació o submersió la seva infraestructura principal. Brutal, oi? Tranquils que mentrestant el president Illa i AENA s’han compromès a ampliar-lo (!!!) perquè “blablabla” com diria la Greta Thunberg.
Algú podria pensar que això d’un metre de pujada del nivell del mar és un perill llunyà. Dissortadament, la ciència ens diu que en l’escenari d’emissions altes, si continuem tancant els ulls i cremant tots els combustibles fòssils que puguem com hem fet fins ara, el 2100 el nivell del mar haurà pujat un metre arreu del Planeta.
Estem parlant d’una mitjana perquè Catalunya forma part de la Mediterrània, una regió que s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana planetària. En el resum executiu del darrer informe del Medecc, podem llegir que
CATALUNYA: 868 INSTAL·LACIONS CRÍTIQUES EN ZONES INUNDABLES (* L’AEROPORT DEL PRAT)
L’Observatorio de la Sostenibilidad, un think tank ambiental independent espanyol de reconegut prestigi, acaba de publicar un informe detallat sobre les infraestructures crítiques inundables a tot Espanya. En el nostre cas, els resultats són escruixidors:
La Vanguardia mostra el llautó: amaga del titular i del mapa el punt negre de l’aeroport del Prat, que cita en petit dins la notícia. Com si fos un detall menor. Queda clar, però, l’avís sobre el futur impossible de l’aeroport dels 70 milions de passatgers que volen el president Illa, AENA i els especuladors immobiliaris i turístics.
I no és ciència-ficció. La possibilitat que l’aeroport quedi submergit també pot ser causada per pluges torrencials. Recordeu què hi va passar el 4 de novembre de l’any passat?
OFICIALMENT, ÉS MENTIDA: L’AEROPORT NO ES POT INUNDAR
Teòricament, aquest risc d’inundabilitat no existeix. Si mirem el visor de l’Agència catalana de l’Aigua (ACA), l’aeroport queda rodejat, però fora, del perill d’inundació:
El mateix afirma el cadastre espanyol, segons reflecteix aquest portal interactiu d’eldiario.es:
I VOSALTRES, QUÈ PENSEU QUÈ PASSARÀ?
Si heu respost la segona opció, sou uns passerells. Cal que us ho fer mirar. Potser us ajudaran a reflexionar-hi els arguments que aporto en aquesta entrevista que em va fer aquest estiu la revista El Temps:
