Pressupostos del carboni a l'aire: el perquè del bloqueig, ara amb el PSC
Dir la veritat sobre quantes emissions ens podem permetre xoca amb la cartera de bombes de carboni que porta Salvador Illa, començant per l'aeroport d'El Prat
La llei catalana del clima del 2017, la primera aprovada a l’estat espanyol, conté un article crucial1 per avançar en la descarbonització i la seguretat climàtica:
L’aprovació d’aquests instruments hi venia acompanyada d’un horitzó temporal:
Els successius governs catalans han incomplert tots els terminis: portem quatre anys i mig de retard sobre el termini màxim que preveia el legislador per aprovar els pressupostos del carboni. I un i mig respecte a quantes emissions ens podem permetre com a país per al període 2031-2035.
La pregunta és per què no hi ha manera que s’aprovin. La resposta de fons és per a què serviria l’eina “pressupostos del carboni”. Literalment, actuarien “com a mecanisme de planificació i seguiment per a la integració dels objectius d’aquesta llei en les polítiques sectorials”. I tindrien en compte el futur: “S’estableixen per períodes de cinc anys i s’aproven amb una antelació de deu anys”. És a dir, que comportarien l’afectació transversal en el conjunt de les decisions de manera estratègica. No es podria fer res a escala territorial, urbanística, turística, de mobilitat o industrial que no respectés el límit d’emissions establert en els pressupostos del carboni.
Encara més: el primer factor a tenir en consideració seria el coneixement científic i els impactes i potencials de reducció dels diferents sectors. Per reblar el clau, abans d’aprovar-los, el govern està obligat a consultar-los amb una Taula Social del Canvi Climàtic.
PERÒ QUÈ PROPOSA LA CIÈNCIA COM A PRESSUPOSTOS DEL CARBONI?
L’abril passat el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya presentava el seu primer informe. Els grans números sobre el que haurien de ser els primers pressupostos del carboni 2021- 2035 són aquests:
La dada crucial és que, en cas que continuem produint i consumint com fins ara, les previsions d’aquests primers pressupostos del carboni serien superades el 2028. És a dir, que les emissions del 2029 fins al 2035 contribuirien a radicalitzar la velocitat de l’escalfament global des de Catalunya i, per tant, trencarien el compliment de l’Acord de París per protegir aquest bé comú essencial.
La proposta científica detalla els objectius de reducció segons l’impacte de cada sector:
Queda clar que el transport és l’elefant a la sala, com afirmàvem en un post anterior de Llàntia de Foc. L’informe reconeix que el transport suposa gairebé el 38% del consum d’energia primària a casa nostra i, juntament amb la indústria, atenyen 7 de cada 10 tones del total dels gasos hivernacle emesos a casa nostra.
EL FORAT ESTADÍSTIC DE LES EMISSIONS D’AVIONS I VAIXELLS INTERNACIONALS
Fixem-nos que la previsió és que fins a 2025 inclòs el Comitè d’Experts permet un AUGMENT del 7% de les emissions del transport. De fet, endarrereixen per al darrer quinquenni (2031 - 2035) la reducció més dràstica del seu impacte climàtic.
És important adonar-se que aquestes xifres d’emissions del transport són clarament inferiors a les reals perquè no inclouen ni les corresponents a l’aviació ni al transport marítim internacional:
Si s’incloguessin les emissions de CO2e2 de la part proporcional dels avions que arriben al megaaeroport d’El Prat o dels vaixells de mercaderies a Barcelona i Tarragona, la contribució del transport s’aproximaria al 45 - 50% del total d’emissions directes de Catalunya. La composició de l’atmosfera les pateix, però desapareixen de les estadístiques i dels pressupostos del carboni!
LES ENTITATS ECOLOGISTES I DE JUSTÍCIA GLOBAL RECLAMEM LA URGÈNCIA D’APROVAR ELS PRESSUPOSTOS DEL CARBONI
Dia 5 de juny, una seixantena d’entitats ecologistes i de la justícia global exigien al govern, per urgència i responsabilitat climàtica, que aprovés aquests primers pressupostos i els enviés al Parlament després de consultar la Taula Social del Canvi Climàtic. L’establiment mediàtic comprat (des de TV3 fins al Periódico i La Vanguardia) no va interessar-s’hi, òbviament. Però hi va haver mitjans que es van mullar per fer-se’n ressò. Com ara:
O Ràdio 4/RNE:
AHIR EL PRESIDENT ILLA VA ACTIVAR UNA DE LES CINC GRANS BOMBES DE CARBONI QUE AMENACEN CATALUNYA
En aquest context d’enorme petjada climàtica del país, absolutament incompatible amb la seguretat climàtica que reclama la ciència, el president Salvador Illa acaba d’activar una de les cinc grans bombes de carboni que amenacen el clima des de Catalunya: l’ampliació de l’aeroport del Prat per tenir vols intercontinentals i créixer de 55 a 70 milions de passatgers anuals.
Com a bon negacionista, el president ha evitat fer cap al·lusió a l’afectació climàtica de la multiplicació de vols. Com si el cicló Glòria o la DANA de l’Horta Sud o la calorada que fa en aquest estiu avançat al país no tinguessin causes com aquesta: una mobilitat fòssil en creixement sostingut. Illa vol que pensem en La Ricarda i regategem un “aeroport per als ocells” com grollerament va proposar el seu secretari de medi ambient, l’antic ornitòleg Jordi Sargatal.
És clar que per provincianisme i pintoresquisme, res millor que recordar un dels grans moments de l’aleshores candidat Illa:
No hi haurà pressupostos del carboni. O sí sempre que s’aigualeixin i es facin voluntaris els objectius de reducció d’emissions. I en cap cas, immediatament. Per als comercials del PSC, han de quedar suspesos en l’aire. Tot val per fer possible l’ampliació de l’aeroport, la dels ports de Barcelona i Tarragona, la continuació del Quart Cinturó pel Vallès, els eixamplaments infinits de l’AP-7 o l’aprovació definitiva del Pla Urbà Metropolità de l’AMB (que preveu 217.000 habitatges nous d’aquí al 2050).
Practicant un periodisme independent i de qualitat, Crític posa el dit a la nafra: ampliar l’aeroport no quadra amb abaixar emissions.
El PSC i Illa estan bojos si creuen que tothom s’ho empassarà:
Malgrat la suspensió de bona part de la llei i del paràgraf 3 d’aquest article per part del Tribunal Constitucional, l’article 2.2 del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, el va rescatar íntegrament i és plenament vigent.
Sobre què és el CO2e: https://ca.wikipedia.org/wiki/Equivalent_de_di%C3%B2xid_de_carboni.