SOM EL 89% ARREU, LA MAJORIA SILENCIADA
Hi ha una interessada espiral de silenci. Un sondeig científic diu que una immensa majoria arreu volem que els poders s'impliquin per protegir el clima.
Llegir premsa independent té premi. Mireu quina peça de The Guardian! Imagineu un sondeig científic, publicat com a paper al Nature Climate Change, promogut per la universitat de Bonn (Alemanya), publicat aquest abril. A 130.000 persones en 125 estats que generen el 96% de les emissions mundials de carboni. Centrat a conèixer què pensa la gent sobre la crisi climàtica.
A la pregunta de quanta gent pensa que el seu govern ha de fer més per garantir la seguretat climàtica, el resultat és molt esperançador: el 89% hi està d’acord.
Compte que a la Xina és el 97%. Als EUA de Trump, el 74%. A Austràlia són el 83%. A Rússia el 78%. A casa nostra, ens repartim entre el 88% d’Espanya i el 85% de França1.




L’ENORME DIFERENCIAL ENTRE EL NOSTRE COMPROMÍS PERSONAL I EL QUE CREIEM QUE FA LA GENT
Quan se’ls pregunta si dedicarien personalment un 1% dels seus ingressos a protegir el clima, també hi ha una gran majoria de la Humanitat a favor. Però el quid de la qüestió és contrastar això amb quanta gent creuen que faria el mateix entre la seva ciutadania.
És a dir: més de dos terços de les 130.000 persones enquestades van donar suport a la idea de dedicar voluntàriament l’1% dels seus ingressos a la causa climàtica. Però la dada crucial és que només el 43% creia que la resta de la gent faria el mateix.
En el cas espanyol, la diferència és de -25 punts: un 65% dedicaria un 1% dels ingressos personals a la protecció climàtica, però creu que això només ho faria a penes el 40% de la resta de la ciutadania.
MITJANS AL SERVEI DEL DUBTE I LA PARÀLISI COL·LECTIVA
Aquest diferencial ens hauria d’obsessionar a la gent que hem entès l’amenaça existencial a l’espècie humana que suposa la dictadura dels combustibles fòssils. És producte de la privatització del sofriment, de l’angoixa climàtica, fabricada pels industrials del dubte a través dels grans mitjans de comunicació i els seus comercials polítics a dreta i esquerra.
Tractada com a “natural”, com a creixent crònica de “succeïts”, com si l’escalfament global no tingués causes, la crisi climàtica queda minimitzada i, sovint, fins i tot invisibilitzada. Es busca la paràlisi col·lectiva a fi que els industrials del petroli, el gas i el carbó puguin continuar practicant el terrorisme climàtic.
Sí, no estem sols ni som una minoria. Fem molta por perquè, si ens ho creiem i ens organitzem, cap govern podrà continuar ignorant-nos. Per això està en marxa tota una maquinària de mitjans de comunicació públics i privats comprats arreu del món per les transnacionals fòssils que neguen l’evidència: hem entrat en un nou règim climàtic i la nostra salut, el nostre benestar i la mateixa existència de bona part de la Humanitat està en joc.
Podem preguntar-nos per què TV3, RAC1, Catalunya Ràdio, La Vanguardia o El Periódico ens oculten aquest tipus de sondejos. Ja ho van fer amb el Baròmetre Climàtic de Catalunya, com us contava fa poc a Llàntia de Foc. Necessitem premsa lliure, independent, al país. Periodistes compromesos amb la ciència i el benestar de la majoria.
EDUCACIÓ POPULAR: GRACE BLAKELEY
“CAL QUE ELS GOVERNS TINGUIN ALMENYS TANTA POR DE LA REACCIÓ DE LA GENT CORRENT COM LA QUE MOSTREN DAVANT LES CORPORACIONS”
Totes les taules així com la metodologia completa és accessible aquí: “Global climate change survey: measuring support for climate action across the globe”.